Da Zocca Pietro Masina

Commenti (0) Primo Piano

Senza titolo-1

La storia dla Zoca! Us fa prest a di « Cóntem la storia dla Zoca »: Cumma fàghia, si me an gh’era brisa, a cuntèvla giósta. A pruvarò listèss.

La Zoca l’ée cómme ’na ragazulètta ed desdòt an rispet al sóo frazion ch’al gh’en tòtte un passato glorioso. Ch’l’é pò gluriós par mód ed dìi: al n’èn fat éter che balèe tra Mudnés i Bugnés chi s’al litighèven e i s’al rubèven un con cl’éter, con ’na grèn mazaria d’zénta.

Intinimóda quand al Dócca d’Modna, póc prémma d’e quaterzent, e cavèva via al tas a quii d’Muntaibèn, dla Rosla, d’Muntortel i Muntumbrèr, la Zoca l’an gh’era gnencòra. Comme quand quii d’Muntaibèn i mazèven, in ’na festa da bal, i Sassatelli de castel dla Zitérna, u quand al Dócca al triva zò e castèl dla Rosla, u quand a Misèn i éren drè a ’rfèe u sò di castée, la Zoca l’an gh’era brisa ni cómme paés, ni cómme zéppa: l’era encòra un bel castagnon, forse apènna un póo bus.

Quand, dal zinczént, Pudètt e mazèva e pudistà d’Muntortel i e fiva al Gessi Geims dla situazion, mazand, brusand al cà, saltand al strèd i andàndes pò a fèe mazèe a Zièn da Flépp ed Savègn, la Zoca la tachèva apènna a fès ecgnòser in t’i dintoren: i aviven trat zò e castagn e in t’la bèla spianèda tra i Mont i Mont Ago igh fìven mercà dóo volt e mes, dopp avée avo e permèss dal Dócca Borso de mel i quaterzent essantazinq.

Us pu dìi che la Zoca l’ée nèda in chl’an lé i l’èe mess só la lèttra maióscla!

L’era perciò apènna nèda quand qui d’Muntumbrèr, de mel i quaterzént utènta, i s’al dénn con quii d’Samòzza i la finé con un mort ed Muntumbrèr, quàter d’Samozza i na móccia ed fré. I l’an andìva gnènch a scola quand quìi d’Muntcron, de mel i zinchzént estantun, i andón a fèe al sóo tre or ed güera con quii d Arfen, magari partand propia da l’ustaria ch’l’era sta fata svin a la Zoca dove i fìven e mercà dla Zoca. E chissà quènti volt u s’é fermà a la stèssa ustaria ench al Zòp ed Muntortel con i sóo sèlta strèda, menter i suldà dal Dócca i gh’díven la caza da n’ètra perta.

E gh’é stà u résegh ench che la Zoca la muréss ed nassión quand, de mel i sezent vintnov, e fó fat un mercà a la Vruccia, vudand quèse quali dla Zoca. D’sórta ch’al durò sol sèt u ot an!

Dòpp i tacón a fèe dal cà, d’zà i d’là da la strèda, e foren, e mazèl i ènch la scola. De mel i sezent utèntun i tacón ènch l’uratòre d’Sen Cuntèrd e igh miténn dersèt an a finii.

Però la Zoca, ènch s’la chersìva ben, la tens asptèe fin e mel i otzent zinquen- tanov, pasànd sòtta a Muntaibèn, a Muntcron, a Guia, prémma d’epsée èser pru­mósa capoluogo di comune!

E da alora… la storia dla Zoca la va dénter in tla storia d’Italia: e plebiscit, al guèr d’indipendenza, la lota a la puvirtà, l’emigrazion, al guèr mundièle, i bumbardament, e front, la resistenza, la pès, la ricustruzion, il benessere.

La storia nova, però, la n’èe mia scanzlà la storia vècia e i sègn ed quésta is vèden encòra, come na quèch tòrra, castèl, cesa o . . . na quècha scazutarìa par la partida Zoca-Savègn u Muntumbrer-Castlètt.

Pietro Masina – Tratto da Al Rezdor 1981

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *